Tipus i estadístiques del càncer de mama
El càncer de mama és el tumor que apareix a la mama, l’òrgan del cos que fabrica la llet per alimentar els nadons els mesos següents al seu naixement. Però també és una part del cos molt important per a l’autoimatge, l’estètica i la feminitat. El càncer de mama se subdivideix en 2 tipus relativament freqüents que, alhora, es poden separar segons el grau d’infiltració. Altres tipus són molt menys habituals:
- Carcinoma ductal: Es produeix al voltant dels conductes pels quals circula la llet. Segons el seu grau d’infiltració (extensió local) es diferencia entre:
- Carcinoma ductal in situ: Suposa prop del 20% dels nous càncers de mama que es detecten, i tendeix a augmentar en els darrers anys. Pot afectar una mama o totes dues. “In situ” vol dir que el tumor encara no s’ha estès i, per tant, no pot produir metàstasis (cosa que no descarta que pugui fer-ho més endavant). És un dels que tenen més bon pronòstic.
- Carcinoma ductal infiltrant o invasiu: El tumor s’estén pel teixit greixós proper als conductes de la llet, i pot haver-ho fet al sistema limfàtic o a altres parts del cos. És el tipus més freqüent, apropant-se al 80% dels diagnòstics.
- Carcinoma lobular: Afecta els lòbuls on es produeix la llet. Segons el seu grau d’infiltració pot ser:
- Carcinoma lobular in situ: També està localitzat en una zona molt concreta (no s’ha estès). No és especialment greu, però posa en alerta per un possible càncer més invasiu en el futur. Per això quan es detecta es fan controls exhaustius un cop l’any.
- Carcinoma lobular infiltrant o invasiu: Comença a les glàndules mamàries i es pot estendre a altres parts del cos. Prop del 10% de càncers de mama són d’aquest tipus. És més difícil de detectar amb una mamografia que el carcinoma ductal infiltrant.
- Carcinoma inflamatori de mama: És una inflamació de la mama provocada per l’obstrucció dels vasos limfàtics de la pell. El pit adquireix un color vermell i una sensació s’escalfor. En aquest cas no hi ha un tumor en forma de massa que es pugui detectar amb una mamografia. Suposa menys del 3% dels casos de tumor mamari.
- Malaltia de Paget del mugró: Com indica el seu nom, afecta el mugró i l’aureola. És molt poc freqüent (menys de l’1% de càncers de mama) però pot anar associat a un carcinoma ductal. La zona del mugró s’envermelleix o s’escama, i pot presentar-se dolor, coïssor o sagnat.
A nivell mundial el càncer de mama és el més freqüent en les dones (a tot el món s’estima que se’n van diagnosticar 1.671.000 casos el 2012). La supervivència a 5 anys, és a dir, la proporció de persones que continuen vives 5 anys després del diagnòstic (valor de referència per la comunitat científica) és del 85%. Representa aproximadament el 15% de tots els càncers de tot el món. Habitualment apareix a partir dels 45-50 anys d’edat, però aquesta edat tendeix a baixar i actualment el 10% dels casos es manifesta en dones de menys de 40 anys.
Una mica menys de l’1% dels diagnòstics de càncer de mama es produeix en homes. S’associa a una història familiar de càncer de mama de tipus hereditari. El diagnòstic i el tractament són similars als que es fan amb les dones afectades.
D’altra banda entre el 5 i el 10% de càncers de mama són de tipus hereditari: es deuen a la presència d’un o dos gens que es transmeten de generació en generació: el BRCA1 (que predisposa al càncer de mama) i el BRCA2 (que predisposa al càncer de mama i també al càncer d’ovari). Quan hi ha història familiar de càncer de mama, de manera que aquest apareix a dones de totes les generacions i a una edat capa cop més jove es pot participar d’un consell genètic, en el qual s’avaluen els riscos de patir la malaltia i les diverses opcions que es poden seguir: seguiment exhaustiu, mastectomia profilàctica (extirpar els pits per precaució, plantejable en alguns casos) o la teràpia farmacològica preventiva si es considera que el risc de patir la malaltia és alt.
Prevenció del càncer de mama
Quan parlem de “prevenció” en càncer cal tenir clar que ens referim a un concepte estadístic: Una persona en particular no pot assegurar que no tindrà mai càncer, ni tan sols seguint un estil de vida recomanat. Però sí que és cert que, a nivell poblacional, determinats estils de vida redueixen el risc de tenir càncer perquè contribueixen a que menys persones desenvolupin la malaltia.
En el cas del càncer de mama s’ha observat que les dones que són mares a una edat jove (abans dels 30 anys) i que alleten els seus fills de manera natural, donant-los el pit, tenen un risc inferior de desenvolupar la malaltia. De fet el retard en la maternitat podria ser una de les causes de l’augment del càncer de mama. D’altra banda, alguns factors que poden incrementar-ne el risc i que es poden evitar són el consum important d’alcohol i de greixos animals, el sedentarisme, l’obesitat i els tractaments hormonals substitutius de la menopausa.
Símptomes d’aquesta malaltia
En els seus estadis inicials el càncer de mama no sol produir signes o símptomes gaire visibles. Sovint és a partir d’una autoexploració mamària o una mamografia de seguiment que la dona es detecta un bony al pit o a l’aixella, que abans no hi era. De vegades també es produeix una retracció del mugró (que sembla anar-se’n cap endins), un canvi en la textura de la pell, dolor a la palpació o un augment de la mida del pit afectat.
Si apareix algun d’aquests símptomes cal anar al metge el més aviat possible. De tota manera també poden ser deguts a malalties benignes (un quist de greix, un gangli inflamat per alguna causa no relacionada amb el càncer, etc). Per això tenir aquests símptomes no vol dir necessàriament que es tingui càncer.
Diagnòstic del càncer de mama
El càncer de mama és una de les malalties en les que hi ha més dedicació pel que fa al diagnòstic precoç. El cribratge (en anglès, screening) que es fa regularment a les dones a partir d’uns 50 anys -dependent de la regió- NO evita el càncer, però pot ajudar a detectar-lo a temps, quan encara es troba en una fase molt inicial. El programa de detecció precoç es va posar en marxa a partir de dos descobriments importants:
- Que detectar el càncer a temps fa que la probabilitat de curar-lo augmenti espectacularment: actualment el 85% de dones amb càncer de mama es curen gràcies al diagnòstic precoç.
- Que una mamografia permet detectar bonys o anomalies al pit susceptibles de ser un tumor.
Per això és molt important que participi d’aquest programa quan li ho aconselli el metge de capçalera o rebi una carta d’avís. La mamografia és una radiografia del pit. Pot ser lleument dolorosa perquè cal aplicar una certa pressió, atrapant el pit entre la plataforma i una placa transparent. Però és una prova fiable i no invasiva.
Si en una mamografia hi ha sospita de la presència d’un tumor el més probable és que es repeteixi: de vegades una massa sospitosa desapareix quan es torna a fer la prova, fins i tot si la repetició es fa pocs minuts després de la primera. En cas que torni a aparèixer la massa sospitosa es poden fer els següents exàmens:
- Anàlisis de sang i d’orina: Permeten tenir informació general del funcionament del cos i mirar si es detecta la presència de marcadors tumorals: substàncies que sovint es troben de manera normal al cos, però que quan aparèixen en una proporció determinada poden estar indicant que hi ha un tumor: són, per exemple, la CEA (antigen carcinoembrionari), el CA 15-3 (antígen carbohidrat) i el CA 27-29.
- Ecografia: És una prova indolora, no invasiva i de resultats immediats, que permet veure la mida i la localització del possible tumor. Ofereix més precisió que la mamografia.
- Ressonància magnètica nuclear (RMN): La prova consisteix en injectar un contrast que permet veure millor les zones a observar, i estirar-se a un llit que passa un per tub on es projecta un camp magnètic. El que veu el metge és quines parts del cos presenten anomalies. La prova no utilitza radiació, i no resulta dolorosa, però pot provocar molèsties si la persona pateix claustrofòbia.
- Biòpsia: Si es confirma la presència del tumor es fa una biòpsia, amb la qual s’obté una mostra de cèl·lules tumorals per establir de quin tipus es tracta.
Tractament del tumor de mama
El tractament del càncer de pot dependre de molts factors: del moment en que es detecta el tumor, del tipus de malaltia i fins i tot de les preferències de la pacient. El metge li recomanarà el tractament que creu que pot ser més eficaç i més segur i, amb tota la informació disponible, prendrà una decisió conjuntament amb vostè. Per això és important fer les preguntes necessàries als professionals de la salut, encara que sembli que no són adequades o importants. La informació és necessària per prendre la decisió correcta.
Sovint, més que de tractament es parla d’estratègia terapèutica, perquè les diferents opcions es poden combinar entre elles: la cirurgia, la quimioteràpia (neoadjuvant: abans del tumor, per reduir-ne la mida i fer-lo operable, o després del tumor per eliminar les altres cèl·lules tumorals), la radioteràpia, etc.
- Cirurgia: La cirurgia és el tractament d’elecció per al càncer de mama. Això vol dir que és el que més probablement formarà part de l’estratègia terapèutica. La cirurgia pot consistir en una tumorectomia (extirpació del tumor i de les cèl·lules del voltant), una quadrantectomia (extirpació del quadrant del pit on es localitza el tumor) o una mastectomia (amb la qual s’extirpa la mama sencera). La cirurgia pel càncer de mama tendeix a ser cada cop més conservadora: intenta eliminar només la part necessària del pit i conservar la resta, i complementar la intervenció amb radioteràpia: el tumor pot tenir cèl·lules microscòpiques que no es veuen durant la intervenció, i que també cal eliminar. També es pot fer una biòpsia del gangli sentinella: Els ganglis són unes petites cavitats del sistema limfàtic on es drenen alguns líquids del cos, i estan disposats en forma de cadena; els tumors poden utilitzar aquests ganglis per escampar-se i crear metàstasis. El gangli sentinella (que vol dir “vigilant”) és el primer gangli de la cadena que recull líquids procedents de la mama, de manera que és el que es veurà envaït per les cèl·lules tumorals en primer lloc. Si en analitzar el gangli sentinella el resultat és positiu, cal recórrer tota la cadena limfàtica per veure fins on han arribat les cèl·lules tumorals i eliminar-ne els ganglis; si el resultat és negatiu vol dir que el tumor no ha començat a escampar-se. Després de la intervenció quirúrgica cal estar atent a la possibilitat que es produeixi un limfedema (acumulació de líquids al braç del costat de l’operació, que no poden ser recollits adequadament perquè se n’ha extirpat la cadena limfàtica), problemes de mobilitat del braç (dificultat per aixecar per sobre d’un angle determinat, o amb dolor quan s’intenta) i a les conseqüències psicològiques que suposa haver perdut un pit.
- Quimioteràpia: La quimioteràpia consisteix en l’ús de medicaments que impedeixen la reproducció de les cèl·lules, afectant en major mesura les cèl·lules tumorals i en menor mesura les sanes. El tractament sol ser ambulatori (a l’hospital de dia, sense haver d’ingressar si no hi ha complicacions) i es rep a intervals més o menys regulars, en funció del tipus de tumor. Pel càncer de mama s’utilitzen, a les fases inicials, productes anomenats antraciclines i ciclofosfamida i, si el tumor està més avançat, cisplatí o carboplatí. La infusió -el procés d’injectar els fàrmacs- pot durar unes hores, i els efectes secundaris triguen 2 o 3 dies a aparèixer. Per evitar punxar repetidament una vena, se sol portar un catèter -que no provoca molèsties- de manera permanent, unit a una vena de gran calibre. Els efectes secundaris més destacats d’aquests medicaments (que NO apareixen sempre) són els vòmits, la fatiga, l’anèmia i la caiguda dels cabells. Els vòmits es poden tractar de manera preventiva o quan ja s’han iniciat i, afortunadament, cada cop hi ha medicaments per potents per controlar-los. El metge li’n pot recomanar d’eficaços. Abans de cada cicle de quimioteràpia li faran una anàlisi de sang, perquè si hi ha dèficit d’alguns components com les plaquetes o els leucòcits, caldrà esperar uns dies.
- Radioteràpia: La radioteràpia és un tractament local: només afecta a les cèl·lules que s’irradien. Si cal fer quimioteràpia, la radioteràpia es fa després: ambdós tractaments no coincideixen en el temps. Les sessions de radioteràpia duren molt poc (entre treure’s la roba, col·locar-se en la posició, fer el tractament i vestir-se) passen uns 15 minuts, però la irradiació pròpiament dita no arriba a un minut. Es fa en diversos dies, habitualment 5 dies a la setmana durant algunes setmanes. La pacient pot fer vida normal mentre dura la radioteràpia. Prèviament es fa una simulació, per marcar les zones a irradiar i l’amplitud de la zona que rebrà els raigs: els radiòlegs poden no ser els mateixos cada dia, i unes marques que es pinten sobre el cos els ajuden a conèixer les caracteristiques del tractament, que és personalitzat. Entre els efectes secundaris de la radioteràpia hi ha la fatiga, les taques a la pell semblants a les cremades solars -que desapareixen uns mesos després del tractament-, el linfedema (com el que pot aparèixer després de la cirurgia) i la depilació de l’aixella del costat del pit que s’irradia. Per contra-restar aquests símptomes, el metge pot indicar alguns productes: és important consultar-ho amb ell abans de fer servir algunes cremes d’ús habitual. També cal protegir aquesta zona del sol, ja que la pell irradiada es torna més sensible.
- Hormonoteràpia: Algunes dones segueixen un tractament farmacològic d’inhibició hormonal una vegada l’estratègia terapèutica es dóna per finalitzada, per evitar una possible recaiguda del càncer. Si encara no ha arribat la menopausa i s’han trobat receptors hormonals positius se sol administrar Tamoxifen (una pastilla) durant uns quants anys després; si és després de la menopausa es fan servir altres medicaments com l’Anastrozol o l’Exemestan. Els efectes secundaris d’aquests tractaments són semblants als de la menopausa.
Tractament d’aquest càncer durant l’embaràs
- Cirurgia: Se sol practicar una mastectomia radical, atès que la cirurgia parcial requereix complementar-se amb radioteràpia, i aquesta està contraindicada en dones embarassades. No hi ha un perill greu pel fetus pel que fa a l’anestèsia.
- Quimioteràpia: Està contraindicada durant el primer trimestre de gestació, per la qual cosa cal esperar haver superat aquest termini. Posteriorment no hi ha riscos greus de malformacions, però tampoc es pot descartar un avortament.
- Radioteràpia: Com diem està contraindicada, per tant no es contempla com a opció.
Evolució i pronòstic
Si la malaltia es detecta a temps, el 85-90% de les dones afectades es curen. A partir de llavors caldrà fer controls de seguiment, per comprovar que el tumor no reapareix i, sovint, el tractament hormonal descrit anteriorment. Si la malaltia torna, es pot repetir el tractament que es va fer el primer cop, però haurà de ser més agressiu i, per tant, els seus efectes secundaris també seran més intensos.
Els tumors que evolucionen poden fer metàstasis: alguna cèl·lula tumoral es pot desprendre, viatjar pel torrent sanguini i instaurar-se a una altra part del cos per donar lloc a un altre tumor. Generalment ho fan al fetge, al cervell, als pulmons o als ossos. Un equip multidisiplinar, format per professionals de diferents camps de la salut, dissenyarà l’estratègia terapèutica més adequada.
Impacte psicològic del càncer de mama
Si li han diagnosticat un tumor o un càncer pot reaccionar amb incredulitat, por, ansietat, tristesa, depressió, ràbia, etc. És normal respondre d’aquesta manera, ja que es tracta d’una malaltia greu i aquesta reacció és la manera d’adaptar-s’hi i d’encaixar la notícia. Pot necessitar temps per aprendre a fer front al tractament i a les seves conseqüències, a l’impacte de la malaltia en l’entorn social i familiar, i al canvi de l’autoconcepte que implica.
És bo que es doni permís a vostè mateixa per plorar, o per estar trista o enfadar-se, fins i tot davant d’alguns consells de l’entorn sobre “ser forta” o “ser optimista perquè tot anirà bé“. Igualment poden aparèixer preocupacions sobre els fills o la parella. La seva família també patirà, i necessitarà les mateixes atencions.
A diferència d’altres tumors, el de mama té efectes més visibles, sobretot després de la cirurgia. Si s’ha hagut de sotmetre a una mastectomia pot tenir la sensació d'”haver perdut una part de vostè mateixa”, com diuen algunes dones, ja que el pit juga un paper molt important en la identitat individual i en la feminitat d’una dona. És possible que se senti menys atractiva o amb menys autoestima. Pot passar un temps abans no s’atreveixi a mirar-se al mirall o a exposar-se nua davant de la seva parella.
Normalment la parella està molt disposada a ajudar. Es pot desorientar una mica o reaccionar de manera inesperada perquè no sap com fer-ho, i pot tenir por de tractar certs temes. Dir-li obertament què és el que necessita vostè, ajudarà a la parella a fer-se càrrec de la situació.
És molt important el suport social, tant dels amics com de la família, i que aquestes persones estiguin atentes a les seves necessitats a cada moment: unes necessitats que poden ser canviants. Un dia pot voler que l’acompanyin al metge, o que cuidin els fills o els néts mentre vostè és fora. En d’altres moments pot voler que la deixin sola. Prengui’s la llibertat de demanar-ho quan ho necessiti. No vol dir que rebutgi la companyia dels altres; és que estar una estona sola és la millor ajuda que pot tenir en aquest moment.
De vegades també cal fer front a mirades curioses, preguntes indiscretes o que només pretenen satisfer una curiositat morbosa. És vostè qui decideix què explica i a qui ho explica, i està en el seu dret de donar la informació que vulgui a qui vulgui.
La vida sexual també es veu afectada, ja que moltes dones amb càncer de mama rebutgen el contacte físic. El sexe no s’ha de convertir en una preocupació més; en tot cas hauria de ser una manera de que vostè i la seva parella s’ajudin mútuament quan els dos ho desitgeu. És molt important la comunicació sincera, i confiar en un professional de la sexologia si es creu convenient.
Si el càncer avança i els metges veuen que la cura no és possible, no significa que ja no hi hagi res a fer. Se la podrà acompanyar a vostè i a la seva família i intentar destinar el temps restant a fer aquelles coses que vulgui fer: tancar temes econòmics o familiars, visitar llocs o persones, deixar un llegat pels fills o els néts, etc. Moltes persones es queden més tranquil·les si han pogut fer un treball de repàs vital que els permeti concloure que la seva vida ha tingut un sentit. També es pot preparar el dol a nivell personal o familiar.
El tractament pal·liatiu s’orienta a controlar els símptomes tant físics com psicològics (dolor, angoixa, etc) i a garantir que la intervenció terapèutica es fa preservant la comunicació entre professionals, pacient i família, i garantint la dignitat de la persona a l’hora de prendre decisions. Es tracta d’una intervenció multidisciplinar en la que intervenen professionals que treballen coordinadament: metges, infermeres, psicòlegs, treballadors socials, etc.
El càncer de mama és el que té més atenció social i mediàtica, degut a la pressió que han exercit les dones per augmentar-ne el coneixement i la investigació. S’han creat molts grups d’ajuda mútua i col·lectius de dones afectades que la poden ajudar. Una cosa tant senzilla com intercanviar experiències pot ser més útil del que sembla per no sentir-se sola en passar per aquesta situació. També pot comptar amb l’ajut dels professionals de la Psicologia si ho necessita.
Aquesta informació s’ha elaborat amb fonts obtingudes de la Sociedad Española de Oncología Médica, Associació Espanyola Contra el Càncer, National Cancer Institute, International Agency for Research on Cancer, i aportacions pròpies de l’experiència professional en Psicooncologia
